<<< Interlingue / Occidental (http://interlingue.narod.ru)

 

LI CHIMERA DE UN ARTIFICIAL DERIVATION.

De Prof. Dr. J. MEYSMANS, Bruxelles.

Esperanto, Ido. Novial e altri analog lingues forma lor vocabulariums secun a-priori principles. Ili fabrica derivat paroles, queles existe in null vivent lingue e ne es comprensibil sin anterior studie. Por clarification yo permisse me citar ci quelc exemples de ti bizarr fabricates.

Esperanto-paroles: verkinto (in vice de international: autor), eldoninto [editor], eltrovinto [inventor], mallongigo [abbreviation], malsimiligo [dissimilation], aligo [adhesion], ceestanta [present], neebla [impossibil], anstatauigado [substitution], etc.

Ido-paroles: unesala [unitari], asociuro [association], organizuro [organisation], hororigiva [horribil], agema [activ], dekado intelektala [decadentie intellectual], konkurencanto [concurrent], substitucar [substituer], etc.

Novial-paroles: mingrandeska [diminuer], alme [animal, publisa [publicar], reglari [regulari], revivisa [revivificar], akselero [acceleration], sientiisto [scientist], sirk [circa], konkordiso [concordie], siviliso [civilisation], etc.

On trova centenes e milles tal paroles in supradit systemas. Lor adherentes crede, que ili es necessi por facilitar li studie del lingue. To es un profund erra, de quel ili deve liberar se, por li bonum de nor id.

It existe plu quam 55,000 paroles, queles es commun a quin grand lingues, plu quam 55,000 paroles, queles, con exception de micri differenties in li orthographic, es identic in Anglese, Francese, Hispan, Italian e Portugalese. Li plu grand part de ti international paroles (precipue li derivates) existe anc quam Fremdwrter in li germanic lingues (Deutsch, Hollandese e Scandinavian lingues).

Ti enormi massa de international paroles constitue un natural international lingue, un lingue tot fat e conosset in antey de omni educat persones, appartenent al nationes (800 e plu milliones de homes), quel fomna li ductent cadre del europan-american civilisation.

It es evident, que por ti milliones de persones li natural international paroles, existent in lor propri lingue, es plu common, plu facil quam quelcunc artificial paroles, fabricat secun max bon logic systema. Nam null logica vale plu quam li long accustomation, quel noi have de nor matrin lingue.

Ma on va dir, que li lingue international es destinat ne solmen al persones conossent ti international paroles, ma anc al persones parlant li slavic, finnic, etc. lingues, in queles li international paroles ne existe.

Por responder a ti objection noi commencea per constatar, que li educat persones de quelcunc nation conosse alminu un del grand cultural lingues (anglesi, francesi, german, hispan, italian). Mem in China e in Japan li conossentie del europan lingues expande se plu e plu inter li educat classes. Quande un Nord-Chinese incontra un Sud-Chinese, ili parla a unaltri in Anglese. Li anglese es anc instructet in omni secundari scoles de Japan.

Noi have do li jure dir, que li educat persones del tot munde conosse li natural international paroles, ma ili nequande conosse in antey li conventional e utopic paroles, imaginat del fabricantes de artificial lingues.

E li non-educat persones? Noi asserte que mem por ti persones it es plu bon adopter li ver international paroles quam utopic paroles Evidentmen li non-educat persones ne deve apprender li 55,000 anglo-latin paroles ili ne besona les. In fact, it es demonstrat que li majorit del homes ne usa un ampli vocabularium e que in lor vocabularium li derivat paroles ne lude un tre grand rol. Noi posse affirmar, sin timer self-delusion, que non-educat persones ne usa plu quam 3,000 paroles, de quel alminu 2,000 es radical (ne derivat) paroles, to es paroles, queles li partisanes del artificial derivation, in accordantie con nos, prunta tot pret del natural lingues. Li discussion concerne do solmen un mill derivat paroles. E de ti mill paroles plu quam un demi es tant international, que mem poc instructet persones conosse les, pro que ili existe presc in omni lingues (mem in Japanes, Turk, etc.) Li non-educat persones have do a apprender solmen circa 500 derivat paroles.

Quin cent paroles a apprender? Esque vermen to es un grand affere? Lass nos supposir, que it postula tri mensus de studie; noi posse dir que li tmpore consacrat a ti studie ne va esser perdit tmpore, nam it va servir a apprender paroles existent in li grand cultural lingues e queles es immediatmen comprendet de plur cent milliones de homes. Esque it ne es plu bon apprender ti ver natural paroles, de queles li conossentie have un ncontestabil utilit (etsi li lingue international nequande va triumfar), quam studiar utopic paroles, imaginat de lingue-fabricantes e queles probabilmen nequande va esser acceptat del publica?

Formante li lingue international per medie de realmen international paroles, noi fa un eminent servicie a omni persones, queles studia nor lingue, proque, per apprender ti lingue, ili apprende un important part del vocabularium de plur foren lingues.

Mem quande li lingue international va esser adoptet e introductet part, li conossentie de foren lingues va esser tre util e necessi por mult persones. Nam on ne deve imaginar que li lingue international va haver un triumf immediat, complet, absolut. Durant long tempore it va esser practicat solmen de un elite, principalmen in scientific ovres e in li correspondentie del grand commercie. Ma persones, queles vole viagear o viar tra foren landes, sive por afferes sive por amusament, va sempre haver interesse apprender li lingue del land, quel ili visita.

It es do indispensabil que li lingue international ne contraacte li studie de foren lingues. Li adoption in li lingue international de paroles, queles es commun al grand cultural lingues, responde a un ver necessit. It va esser un grand benefation por li tot munde. Mem li non-educat persones [just pro que ili ne es educat] ne deve regrettar que on imposi les li studie de quelc centenes de ver international paroles. In contrari ili vell haver li jure protestar, si on instructe les artificial paroles, de queles li definitiv success ne es probabil e queles in ultra differe de un artificial systema a un altri.

Ma li systemas con artificial derivation es ancor plu destructiv quam on posse creder. In un articul publicat in li revue Lingua Internationale de 1911 yo demonstrat que ti systemas, por far possibil li artificial derivation, es fortiat deformar arbitrarimen [segun multa e partikulara motivi quam li Ido-Akademio declarat] li max international radicas. Nu, si un grand part del radicarium es deformat, li studiantes del lingue, ne possent saver quel radicas es deformat e queles ne, es obligat apprender omni radicas, mem tis, queles ili conosse bon. Ili es obligat apprender ex memorie li 6000 radicas, queles es necessi por constituer un lingue plu o minu complet. On arriva do a ti resultat, imprevidet e contradictori, que por facilitar li studie del derivates, on complica enorm li studie del radicas. Sub pretexte auxiliar li memorie, on successa solmen supercargar it, pro que on fortia homes apprender ex memorie 6000 arbitrari radicas e desapprender milles de derivates, queles li tot munde conosse.

On deve renunciar de ti chimera del artificial derivation. Proque existe un ver international vocabularium, possedent in present plu quam 55,000 paroles, noi deve adopter it, tal, qual it es, e evitar deformar it, sub quelcunc pretexte.

Li artificial systemas es solmen revas de utopistes e amusament de dilettantes. Por li interesse de nor grand e bell id noi deve, in fin, devenir practic e abandonar procedes, queles es hereditat de lingues a-priori.

Li pur e simplic adoption del real international vocabularium es li ver solution del problema del lingue international.

Ti natural solution ne exclude li adoption de un regulari systema de derivation. Ma li systema de derivation ne posse esser imaginat; it deve esser traet ex li international vocabularium self. Li systema de derivation ne deve esser un preexistent generator del vocabularium, ma un subsequent explication e corrobation de it.

 

Hosted by uCoz